Sistema d’alimentació ininterrompuda

En el negoci de l’accès a Internet amb tecnologia wifi, ens trobem amb entrebancs per els quals no trobem bones solucions amb equips existents al mercat.

IMG_20130107_171147

Donades les característiques del nostre servei, ens veiem abocats a instal·lar els nostres nodes d’accés en llocs allunyats de fonts d’energia elèctrica fiables i, sobretot en època de pluges i tempestes, en aquestes ubicacions gaudim de tot un seguit d’avaries ocasionades per aquesta manca de fiabilitat del subministrament elèctric.

Per tal de lluitar amb aquest problema ja fa un temps varem començar a utilitzar sistemes d’alimentació amb energia solar que ens han donat un resultat molt bo i han permès incrementar considerablement la fiabilitat dels nostres nodes d’accés. Tanmateix aquesta solució no es pot aplicar a tots els nostres nodes i en alguns casos necessitem un sistema d’alimentació ininterrompuda ‘tradicional’.

Els motius que ens ha portat a desenvolupar el nostre propi sistema d’alimentació ininterrompuda son les característiques que cercàvem i que no hem trobat en cap equip del mercat. La nostra llista de característiques:

  • Sistema d’alimentació ‘on line’, es a dir, la alimentació a la sortida del equip ha de ser totalment filtrada i estabilitzada.
  • Entorn de treball agressiu, els equips que instal·lem treballen a l’aire lliure i això representa canvis de temperatura, humitat, brutícia, etc…
  • Sortida de CC. L’alimentació dels nostres equips es segons l’estàndard POE per tant en el cas d’utilitzar sistemes de mercat amb sortida CA, necessitem convertir aquesta sortida en una alimentació de corrent continua. Tenint en compte que els sistemes d’alimentació ininterrompuda utilitzen bateries i aquestes funcionen amb CC, podem estalviar un pas de transformació i optimitzar el rendiment de l’equip.
  • Llarga autonomia. Per les nostres necessitats necessitem una autonomia de 24 hores.
  • Monitorització i gestió remota. Una característica imprescindible en un equip que es troba en un lloc aïllat i del que necessitem coneixer el seu estat operatiu en temps real per poder reaccionar ràpidament en cas de fallades.

Un cop passats les primeres proves al laboratori, arriba l’hora de posar el sistema en producció i comprovar realment si el plantejament teòric és vàlid.